Catalão/Vocabulário/Frutas, verduras e legumes

Eis aquí os nomes das frutas, verduras e legumes em catalão:

• 
  l'arròs (o arroz)
• 
  el blat (o trigo)
• 
  el blat de moro/la dacsa (o milho)
• 
  la civada (a aveia)
• 
  l'espelta (a espelta)
• 
  la melca, el sorgo (o sorgo)
• 
  el mill (o milhete)
• 
  l'ordi (a cevada)
• 
  el sègol (o centeio)

• 
  el cuscús, el cuscussó (o cuscuz)
• 
  el segó, el bren (o farelo)
• 
  la sèmola (a sêmola)

• 
  la quinoa (a quinoa)

• 
  l'ametlla (a amendoa)
• 
  l'anacard (o caju)
• 
  l'avellana (a avelã)
• 
  el cacauet (o amendoim)
• 
  la castanya (o castanha)
• 
  el festuc (o pistache, pistáchio)
• 
  el gla, l'aglà (a bolota)
• 
  la macadàmia (a macadâmia, a noz-macadâmia)
• 
  la nou (a noz)
• 
  la nou de Brasil (a castanha-do-pará)
• 
  la pacana (a pecã, a noz-pecã)
• 
  el pinyó (o pinhão)
• 
  la pipa (a semente)

• 
  el dàtil (a tâmara)
• 
  la figa seca (o figo seco)
• 
  l'orellana (o damasco seco)
• 
  la pansa (a passa, a uva passa) + >>
• 
  la pruna seca (a ameixa seca)

• 
  l'albercoc (o damasco)
• 
  l'alvocat (o abacate)
• 
  l'aranja (a toranja)
• 
  la cirera d'arboç (o medronho)
• 
  l'atzerola (a acerola)
• 
  la banana, el plàtan (a banana)
• 
  el caqui (o dióspiro, caqui)
• 
  la cirera (a cereja)
• 
  el coco (o coco)
• 
  el codony (o marmelo)
• 
  la figa (o figo)
• 
  la figa de moro (o figo-da-índia, o tabaibo)
• 
  el gerd (a framboesa)
• 
  el gínjol (a açofeifa, jujuba)
• 
  la guaiaba (a goiaba)
• 
  el kiwi (o quivi)
• 
  la llimona/la llima (o limão)
• 
  la llimona dolça (a lima)
• 
  la maduixa (o morango)
• 
  la magrana (a romã)
• 
  la mandarina (a tangerina)
• 
  el mango (a manga)
• 
  el meló (o melão)
• 
  la móra (a amora)
• 
  el nabiu (o mirtilo)
• 
  la nespla (a nêspera)
• 
  la papaia (a papaia, o mamão)
• 
  la pera (a pera)
• 
  la pinya (o ananás, abacaxi)
• 
  la poma (a maçã)
• 
  el préssec/la bresquilla (o pêssego)
• 
  la pruna (a ameixa)
• 
  el raïm (a uva)
• 
  la síndria/el meló d'Alger (a melancia)
• 
  la taronja (a laranja)
• 
  la xirimoia (a anona)

As variantes bresquilla (pêssego), llima (limão) e meló d'Alger (melancia) utilizam-se no catalão de Valência.

• 
  el cigró (o grão-de-bico)
• 
  la fava (a fava)
• 
  la llentia o llentilla (a lentilha)
• 
  la mongeta/el fesol (o feijão)
• 
  el pèsol (a ervilha)
• 
  el tramús o llobí (o tremoço)

Las variantes bajoca (judía verde) y fesol (alubia), se utilizan en el catalán de Valencia.

• 
  l'agrella, la vinagrella (a azeda)
• 
  l'albergínia (a beringela)
• 
  l'all (o alho)
• 
  l'api (o aipo, salsão)
• 
  la bleda (a celga)
• 
  la bleda-rave (a beterraba)
• 
  el bròcoli (os brócolos, brócolis)
• 
  la carabassa (a abóbora)
• 
  el carabassó (a curgete/a abobrinha)
• 
  el carxofa (a alcachofra)
• 
  la ceba (la cebola)
• 
  el cogombre (o pepino)
• 
  la col (a couve)
• 
  la coliflor o floricol (a couve-flor)
• 
  el creixen (o agrião/os agriões)
• 
  l'enciam/l'encisam (a alface)
• 
  l'endívia (a endívia)
• 
  l'espàrrec (o espargo/aspargo)
• 
  l'espinac (o espinafre)
• 
  el fonoll/fenoll (o funcho)
• 
  el julivert (a salsa)
• 
  el moniato/la batata (a batata-doce)
• 
  el nap (o nabo)
• 
  la pastanaga/la carlota (a cenoura)
• 
  la patata/la creïlla (a batata)
• 
  el pebrot/el pimentó (o pimento)
• 
  el porro (o alho-porro/alho-poró)
• 
  el rave (o rábano)
• 
  el tomàquet/la tomaca (o tomate)

Algumas das verduras incluídas nesta secção consideram-se frutas desde o punto de vista botánico.